L’HOME DELS NASSOS

El 31 de desembre de 2014, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vinaròs, es va incorporar una nova figura a la gran família que ja existeix a Vinaròs; aquest va ser l’Home dels Nassos. Un cap gros construït pel mestre Toni Mujal de Cardona. Aquest només surt l’últim dia de l’any per seguir il·lusionant als més petits de la casa.L’Home dels Nassos és un personatge mític, imaginari, no real i a voltes sinistre que es fa creure a la mainada que apareix l’últim dia de l’any. Només se’l pot veure, però, el trenta-u de desembre i/o cap d’any. Se’ls diu que aquest dia surt “un home que té tants nassos com dies té l’any”. Els infants no entenen aquest joc de paraules i, innocents, pensen que veuran un ésser terrible amb 365 nassos. Aquesta tradició oral s’ha convertit, en algunes poblacions, en una figura de cartró-pedra amb forma de capgròs que aquell dia és passejat en cercavila per diferents indrets de la vila repartint nassos als que se’l troben. La figura també participa de tots els actes festius i esportius de la jornada. Aquest personatge simbolitza l’any i és una evolució d’un déu perdut, vinculat al déu Janus romà, que era representat amb dues cares: una amb aspecte infantil i l’altre d’ancià, una mirant endavant i l’altre endarrera, i amb dues claus, la del Cel i la de l’Infern.

Segons Joan Amades, l’home dels nassos sembla ser una degeneració d’un personatge mític que simbolitzava l’any.

Tradicionalment, se sol explicar a la mainada que en aquest dia surt l’home dels nassos, una persona que té tants nassos com dies té l’any. Els nens s’imaginen un personatge estrafolari amb 365 nassos a la cara, sense pensar que el 31 de desembre a l’any li queda només un dia per acabar.

Als pobles petits, es deia que apareixia a l’església i devorava la pica de l’aigua beneïda.

A Barcelona era tradició de trobar l’Home dels nassos a les 12 en punt a la plaça del Palau, davant la Llotja de Barcelona, dalt d’un cadafalc perquè tothom el vegi mocar-se amb unes quantes dotzenes de llençols els 365 nassos que s’espera que tingui per tot el cos, ja que no li caben a la cara.

A Mallorca a més de dir anar a veure l’home dels nassos es deia anar a veure matar l’home dels nassos, perquè el punt de concentració popular a Palma el dia 31 de desembre era la plaça de Cort, amb motiu de la Festa de l’Estendard, i s’hi disparaven salves d’honor, que algú interpretava com un afusellament de la imatge del rei Jaume I exposada a la façana de la Casa de la Vila aquest dia davant la companyia que li retia honors amb l’Estendard o bandera nacional.

I, a Vinaròs, tal i com s’ha pogut corroborar amb el llibre de Ramón Redó, per arrodonir la broma, se solia dir als xiquets que se l’acabava de veure’l a la plaça dels Tres Reis, perquè s’allotjava a la Fonda Tres Reis, per tal que correguessen a veure si el podien trobar. “És un home amb tants de nassos com dies té l’any”. La missió, o l’engany, es fer creure als més petits que es trobaran amb un home monstruós amb molts nassos, clar tants com dies té l’any, 365 dies. Un cop a la plaça busquen i rebusquen, i només veuen persones com tots els dies, però de un home monstruós amb molts de nassos, res de res. Decebuts, i preocupats, diuen que no l’han vist. Llavors, se’ls diu: quants dies té l’any avui?; doncs, un. I així es desfà l’engany, i comprenen que l’Home dels Nassos només té un nas, i que potser si que l’han vist, o no.

Actualment, en algunes ciutats o pobles, s’organitza una cercavila amb un capgròs representant l’home dels nassos.