El nostres nanos i gegants
El Gegant
Construït per la Casa Ingenio de Barcelona i comprat a Almacenes el Siglo també de Barcelona.
Estrenat a les Festes i Fira de Sant Joan i Sant Pere de l’any 1944. No té nom, encara que com molts gegants de l’època és un reproducció de Fernando d’Aragó.
Ha tingut tres vestits fins l’actualitat: l’actual, reproducció de l’anterior i un primer vestit de tela molt fina i poc elegant.
La colla conservem encara els vestits.
1990: Fou restaurant per Aragonesa de Fiestas, perdent alçada i l’estructura quadrada típica de cavallet, pasant a un peu redó típic dels gegants de l’Aragonesa.
En un futur, s’està pensant en una nova restauració que retorne al gegant la seva alçada original, així com la tradicional de cavallet quadrat.
Dades tècniques:
Alçada 3.55 metres Pes: 43 Kg
Com atributs cal destacar una pipa.
Propietat de l’Ajuntament de Vinaròs.
Tio Gori
Contruït per l’escultor local Agustí Roso, assesorat per altra gent com els geganters de la brigada municipal i Antoni Fabregat.
Estrenat l’any 2000. Representa a Cristobal Farcha, el tio gori, persona lligada al mon llaurador, i que va tenir un important bagatge cultural amb el grup folklòric de “Les Camaraes” de Vinaròs, on tocava les castanyetes.
L’any 2008 i en base a la seva mala estabilitat, fou restaurant pel Taller Sarandaca de Granollers. Fent una reproducció en fibra de vidre, canvi del cavallet rodó d’alumini al tradicional quadrat de fusta.
Dades tècniques:
Alçada; 4 metres Pes: 45Kg
Com atributs porta castanyetes a les dos mans. Així com una gorra.
Propietat de L’Ajuntament de Vinaròs
La geganta
Construïda per la Casa Ingenio de Barcelona i comprada a Almacenes el Siglo també de Barcelona.
Estrenada a les Festes i Fira de Sant Joan i Sant Pere de l’any 1944.
No té nom, encara que com molts gegants de l’època es un reproducció de Fernando d’Aragó.
Ha tingut tres vestits fins l’actualitat: l’actual, reproducció de l’anterior i un primer vestit de tela molt fina i poc elegant.
La colla conservem encara els vestits.
1990: Fou restaurada per Aragonesa de Fiestas, perdent alçada i l’estructura quadrada típica de cavallet, pasant a un peu redó típic dels gegants de l’Aragonesa.
En un futur, s’està pensant en una nova restauració que retorne a la geganta la seva alçada original, així com la tradicional de cavallet quadrat.
Dades tècniques:
Alçada 3.55 metres Pes: 39Kg
Com atributs porta un ram de flors.
Propietat de l’Ajuntament de Vinaròs
Tia Caballera
Contruïda per l’escultor local Agustí Roso, assessorat per altra gent com els geganters de la brigada municipal i Antoni Fabregat.
Estrenada l’any 2000. Representa a Angelín Caballer, la tia caballera, persona lligada al món mariner i furinyo que es dedicava a vendre el peix pel mercat i carrers del poble, amb els seus crits particulars de “quin caleo!”, “ja arriba el viu” “quin caleo ya llega el tren”.
L’any 2008 i en base a la seva mala estabilitat, fou restaurada pel Taller Sarandaca de Granollers.
Fent una reproducció en fibra de vidre, canvi del cavallet rodó d’alumini al tradicional quadrat de fusta. L’any 2012 es torna a fer la panera de la tia caballera, per la pèrdua de l’anterior.
Dades tècniques:
Alçada; 3.90 metres Pes: 50Kg
Com atributs porta una panera dalt del cap.
Propietat de L’Ajuntament de Vinaròs
Els gegantons vinarossencs
Ell s’anomena Sastià i ella és Misi. Reben els noms en honor als patrons de Vinaròs, Sebastià i Misericòrdia. Així mateix, els seus noms han estat escollits per la població de Vinaròs.
Han estat construïts per l’escultor Toni Mujal i estrenats el 2 de juny del 2018 a Vinaròs. Representen la música tradicional i popular. Per això, cal destacar que ell com element més representatiu porta un tabal i ella, una dolçaina. Ja que, com es pot apreciar, ell és un tabaleter i ella, una dolçainera. Tenen una alçada de 2,50 m i pesen 20 kg.
Familia burguesa
Representen a una família que està caracteritzada per la dona o la nana de la castanya, l’home o nano del bigoti, la negra (criada), el nen i dos majordoms, un majordom jove i un altre vell. Destaquem que aquests nanos es troben en nombrosos llocs, ja sigui a Catalunya, com Valls o Riudoms, com a Aragó, a Albarrasí els hem vist convertit en gegants, com Navarra i el País Basc. Tenim ball propi amb característiques molt similars als balls dels nanos valencians i música que recorda a diferents danses i balls del Maestrat.
Van participar molt activament fins a 1972, encara que després d’aquesta data i en algunes ocasions, també van sortir gairebé arribant als anys 80. L’any 1990 van ser restaurats per Aragonesa de Festes, sent una restauració molt discutible, ja que van perdre les dents, el nen o el noi blanc va passar a ser un pallasso i la roba ja no és la típica de “bates” dels nanos valencians. L’any 2004 el pallasso nano torna a convertir-se en el nen i es torna a fer roba per a ell. Amb l’excepció del nano blanc o el nen, han portat fins a tres tipus de roba diferent, una primera sobre la base de pantalons bombachos, ara ja no existeix, un segon més tradicional de “bates grans” preservada i l’actual, la característica dels aragonesos.
La família burgesa va ser construïda per la casa L’Enginy de Barcelona i comprats als Magatzems el Segle. Van ser estrenats a Vinaròs per a les festivitats de Sant Joan i Sant Pere de l’any 1944. Actualment, ja tenen més de 70 anys.
Els nanos de Vinaròs són de cartró pedra, molt pesat per totes les restauracions i capes acumulades. Porten castanyots o castanyoles, una a cada mà, que fan sonar juntament amb el so de la dolçaina i el tambor, durant el ball dels nanos, seguint el so del tambor, amb el característic so del xoc xorroc xoc.
Família Ulísses
Cal comentar la posició tradicional de cercavila i del ball, on Lolin ocupa la posició davantera, i central al ball, relegant a Sinforosa a les ultimes posicions. Lolin agafa la mateixa posició que la nana de la castanya o la nana en l’altre grup de nanos. També desfilen en posició de tres i tres, sent els primers Lolin i Ulisses, després Merceditas o la nana del llaçet, Policarpio o el xiquet, per tancar a banda i banda Sinforosa o la dona i Filomena o l’auela.
Últimament aquesta família de nanos està reservada per als mes menuts de la colla, ja que són nanos menys pesats que els vells. També cal dir que tenen una obertura petita de entrada del cap que dificulta a persones adultes el poder posar el cap.
L’inseparable gos d’Ulísses, Treski, qui completa aquesta família, està portat i fet per als més menuts de la colla. No té una vestimenta determinada, s’aconsella portar pantalons blancs per tenir un sentit amb el color del gos, ja que aquest és blanc.
La família Ulísses va ser construïda a un taller de València, encara per investigar. Estrenats a Corpus del 1972 i representen la famosa Família Ulisses del TBO: Ulisses, Sinforosa, Filomena, Lolin, Merceditas, Policarpio i Treski, aquest últim estrenat més actualment (2013).
Quan es van estrenar, van heretar també la vestimenta dels anterior nanos, conservant-se en l’actualitat les batotes. Al 2004 foren restaurats i se’ls va dissenyar uns nous vestits amb roba donada per Camises Guillermo Guimerà de Vinaròs./span>
Antoni Fabregat
Antoni Fabregat o Toni era una persona molt coneguda a Vinaròs i a les poblacions veïnes. D’una banda, va formar part durant més de 25 anys del grup Xarxa Teatre. Una de les companyies de teatre de carrer de gran format més conegudes al País Valencià. A més a més, juntament amb altres joves, va ser una de les persones del poble que va participar en la recuperació del Carnaval l’any 1983.
D’altra banda, també, va intervindre molt activament amb els gegants de Vinaròs, assessorant i ajudant amb la construcció del Tio Gori i la Tia Caballera. Com així mateix, col·laborant i participant amb la Colla de Nanos i Gegants de Vinaròs.
El 22 de juny de 2017, el mantenidor de la Fira i festes de Sant Joan i Sant Pere 2017, Tian Gombau, va proposar crear un nano en honor a Antoni Fabregat. D’aquesta manera, valorar tota la seua participació i vinculació a Vinaròs. Un any després, el 22 de juny del 2018, aquesta proposta es feia real. A la plaça de l’Ajuntament de Vinaròs, es donava la benvinguda al nou nano. El qual ha estat construït pel taller Sarandaca (Granollers). Com a complements propis, es destaca la gorra i les ulleres de vista que eren els accessoris que Toni sempre portava. A més a més, porta la brusa característica de la colla de Nanos i Gegants de Vinaròs.
Dolçainers i tabaleters
Cal comentar la posició tradicional de cercavila i del ball, on Lolin ocupa la posició davantera, i central al ball, relegant a Sinforosa a les ultimes posicions. Lolin agafa la mateixa posició que la nana de la castanya o la nana en l’altre grup de nanos. També desfilen en posició de tres i tres, sent els primers Lolin i Ulisses, després Merceditas o la nana del llaçet, Policarpio o el xiquet, per tancar a banda i banda Sinforosa o la dona i Filomena o l’auela.
Últimament aquesta família de nanos està reservada per als mes menuts de la colla, ja que són nanos menys pesats que els vells. També cal dir que tenen una obertura petita de entrada del cap que dificulta a persones adultes el poder posar el cap.
L’inseparable gos d’Ulísses, Treski, qui completa aquesta família, està portat i fet per als més menuts de la colla. No té una vestimenta determinada, s’aconsella portar pantalons blancs per tenir un sentit amb el color del gos, ja que aquest és blanc.
La família Ulísses va ser construïda a un taller de València, encara per investigar. Estrenats a Corpus del 1972 i representen la famosa Família Ulisses del TBO: Ulisses, Sinforosa, Filomena, Lolin, Merceditas, Policarpio i Treski, aquest últim estrenat més actualment (2013).
Quan es van estrenar, van heretar també la vestimenta dels anterior nanos, conservant-se en l’actualitat les batotes. Al 2004 foren restaurats i se’ls va dissenyar uns nous vestits amb roba donada per Camises Guillermo Guimerà de Vinaròs.
L'home dels nassos
El 31 de desembre de 2014, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vinaròs, es va incorporar una nova figura a la gran família que ja existeix a Vinaròs; aquest va ser l’Home dels Nassos. Un cap gros construït pel mestre Toni Mujal de Cardona. Aquest només surt l’últim dia de l’any per seguir il·lusionant als més petits de la casa.L’Home dels Nassos és un personatge mític, imaginari, no real i a voltes sinistre que es fa creure a la mainada que apareix l’últim dia de l’any. Només se’l pot veure, però, el trenta-u de desembre i/o cap d’any. Se’ls diu que aquest dia surt “un home que té tants nassos com dies té l’any”. Els infants no entenen aquest joc de paraules i, innocents, pensen que veuran un ésser terrible amb 365 nassos. Aquesta tradició oral s’ha convertit, en algunes poblacions, en una figura de cartró-pedra amb forma de capgròs que aquell dia és passejat en cercavila per diferents indrets de la vila repartint nassos als que se’l troben. La figura també participa de tots els actes festius i esportius de la jornada. Aquest personatge simbolitza l’any i és una evolució d’un déu perdut, vinculat al déu Janus romà, que era representat amb dues cares: una amb aspecte infantil i l’altre d’ancià, una mirant endavant i l’altre endarrera, i amb dues claus, la del Cel i la de l’Infern.
Segons Joan Amades, l’home dels nassos sembla ser una degeneració d’un personatge mític que simbolitzava l’any.
Tradicionalment, se sol explicar a la mainada que en aquest dia surt l’home dels nassos, una persona que té tants nassos com dies té l’any. Els nens s’imaginen un personatge estrafolari amb 365 nassos a la cara, sense pensar que el 31 de desembre a l’any li queda només un dia per acabar.
Als pobles petits, es deia que apareixia a l’església i devorava la pica de l’aigua beneïda.
A Barcelona era tradició de trobar l’Home dels nassos a les 12 en punt a la plaça del Palau, davant la Llotja de Barcelona, dalt d’un cadafalc perquè tothom el vegi mocar-se amb unes quantes dotzenes de llençols els 365 nassos que s’espera que tingui per tot el cos, ja que no li caben a la cara.
A Mallorca a més de dir anar a veure l’home dels nassos es deia anar a veure matar l’home dels nassos, perquè el punt de concentració popular a Palma el dia 31 de desembre era la plaça de Cort, amb motiu de la Festa de l’Estendard, i s’hi disparaven salves d’honor, que algú interpretava com un afusellament de la imatge del rei Jaume I exposada a la façana de la Casa de la Vila aquest dia davant la companyia que li retia honors amb l’Estendard o bandera nacional.
I, a Vinaròs, tal i com s’ha pogut corroborar amb el llibre de Ramón Redó, per arrodonir la broma, se solia dir als xiquets que se l’acabava de veure’l a la plaça dels Tres Reis, perquè s’allotjava a la Fonda Tres Reis, per tal que correguessen a veure si el podien trobar. “És un home amb tants de nassos com dies té l’any”. La missió, o l’engany, es fer creure als més petits que es trobaran amb un home monstruós amb molts nassos, clar tants com dies té l’any, 365 dies. Un cop a la plaça busquen i rebusquen, i només veuen persones com tots els dies, però de un home monstruós amb molts de nassos, res de res. Decebuts, i preocupats, diuen que no l’han vist. Llavors, se’ls diu: quants dies té l’any avui?; doncs, un. I així es desfà l’engany, i comprenen que l’Home dels Nassos només té un nas, i que potser si que l’han vist, o no.
Actualment, en algunes ciutats o pobles, s’organitza una cercavila amb un capgròs representant l’home dels nassos.
