El pas del temps
“…acabades les vespres se féu una sacramentat, ab totes les peanese imatges que solen exir lo dia de Corpus Christi i donaren la volta per la mar y hague en la processó jagants,nanos,dança de dançants y de boltejadors” (3 de Febrer de 1694, centenari de l’Església Arxiprestal).
Aquest text de l’Arxiu Parroquial és la primera constància escrita de l’existència dels Nanos i Gegants a Vinaròs, encara que cal pensar que aquesta tradició és més antiga. La història escrita d’aquests personatges tan populars ha estat més bé escassa, i això ens porta a fer un salt en el temps fins a arribar a principis del segle XX.
Tornem a tenir referències escrites per la Festa del Corpus de 1903, quan l’industrial Antoni Sendra va fer construir 4 nanos i 2 Gegants, restaurant-se l’antic costum de sortir en la processó a la qual acompanyaven. Aquesta participació es va perllongar fins a l’esclat de la fatídica Guerra Civil del 36, moment en què totes les figures van desaparéixer.
ANY 1944
Va ser l’any 1944, quan l’Ajuntament va decidir no perdre la tradició. Per tal motiu, els regidors Manolo Garcia Julbe i Vicent Caballer es desplaçaren a Barcelona, concretament als Almacenes El Siglo, al carrer Pelai, i van comprar els que quedaven. Els únics que quedaven després que el magatzem sofrís un incendi. Aquests Nanos representaven una família burgesa amb el Pare, la Mare, el Fill (que anys després patiria una desafortunada restauració en arlequí), dos criats i una criada negra. Pel que fa als Gegants, aquests seguirien els gustos de l’època i representaven, com en molt altres llocs, als Reis Catòlics.
El poble es va bolcar en la recuperació dels Nanos i Gegants, i va ser diferents entitats i sectors locals els qui van contribuir-hi: des de la Secció Femenina del Frente de Juventudes, fins al comerç tèxtil, venedors ambulants, passant pels fusters, ferrers , o el mateix taller que va fer els bastiments dels Gegants l’any 1903.
És, precisament, aquest grup de Nanos i Gegants, construïts per la Casa “El Ingenio” de Barcelona els que ara, l’any 2019, compliran 75 anys.
Amb el pas del temps, tant els Nanos com els Gegants se’ls va anar afegint canvis pel que fa al vestuari, encara que seria l’any 1972 quan es plantejaria restaurar-los. Al mateix temps, l’Ajuntament va pensar a adquirir uns cap-grossos nous, decantant-se finalment per la família Ulises del TBO (Ulises, Sinforosa, Filomena, Lolín, Merceditas i Policarpio). Aquests els varen comprar a València i els estrenaren l’any 1972.
Anys 80
Cal remarcar, dintre la peculiaritat de la nostra Colla, el fet de ser una de les poques que té un ball propi de Nanos. Aquest ball, creat pels funcionaris de la Brigada Municipal, J. Batiste Bel i Ramón Romillo, és un tret diferenciador propi, així com la música, de la qual desconeixem els seus orígens, encara que sembla ser una variació de música popular de la nostra comarca.
L’any 1990 van ser restaurats per la casa: Aragonesa de Fiestas, perdent alçada i l’estructura quadrada típica de cavallet, pasant a un peu redó típic dels gegants de l’Aragonesa.
L’any 2000 van arribar dos gegants més que van ser creats principalment per l’artista vinarossenc Agustí Roso i amb ajuda de moltes col·laboracions. Es tracta de: “Lo tio Gori“, personatge molt popular al poble, lligat al camp i al grup local de dansa “Les Camaraes”, i la “Tia Caballera“, lligada al món mariner.
Seguint amb fets històrics, els nanos i gegants de Vinaròs van participar en algunes de les cercaviles geganteres més impressionants, com les Festes de la Mercé de Barcelona o les festes de Gràcia a Maó.
Ja l’any 2008, el Tio Gori i la Tia Caballera varen ser reconstruïts als Tallers Sarandaca de Granollers i, per celebrar-ho, el Tio gori i la Tía Caballera aprengueren “les Camaraes” estrenant-les el dia de la Trobada 2008. Aquest ball fóu possible gràcies a la desinteressada col·laboració del grup de ball folklòric “Les Camaraes”, els dolçainers i els balladors de la Colla.
L’any 2009 es va celebrar el 65 aniversari dels gegants vells i de la familia burguesa reunint a 22 colles de diferents ciutats i províncies. Cosa que va fer que els anys 2009 i 2010 estigueren plens d’intercanvis per poder tornar totes les visites rebudes. Des d’Aragó van participar la colla d’Osca, Fraga, de les ciutats catalanes es va comptar amb: la colla de Sant Andreu del Palomar, Valls, Mora d’Ebre, Santa Coloma de Queralt, l’Hospitalet de l’Infant, Xerta, Alcanar, Ulldecona, entre unes altres i per descomptat, no podien faltar les colles del País Valencià amb la colla de Benicàssim, Benicarló, Borriana i Castelló.
L’any 2010 es va participar en el camí de foc pujant els gegants a l’ermita per celebrar el IV centenari de la reliquia de Sant Sebastià, patró de Vinaròs.
L’any 2011, els nostres joglars van preparar la seua primera trobada de dolçaina i tabal com a amfitrions, coincidint amb els seus cinc anys de vida. Actualment, ja tenen més de deu anys de vida i han participat en diferents àplecs de dolçaina i gralla, en festes majors, concerts a l’aire lliure i molts actes més.
En els últims anys s’ha creat el gosset d’Ulisses, Treski, per a ser portat pels més petits i també, des de l’any 2014 es va recuperar la tradició de l’Home dels Nassos incorporat un nou nano construït per Toni Mujal.
